En l'islam, Déu té una estreta relació amb els animals: es preocupa per ells i aquests el lloen, fins i tot si aquesta lloança s'expressa en un llenguatge no humà. L'Alcorà prohibeix expressament usar animals per entretenir-se o fer juguesques.[1][2]
L'Alcorà permet explícitament menjar carn d'alguns animals; la carn permesa es coneix com a halal, de l'àrab حلال, ḥalāl, que significa ‘legal'. Malgrat que alguns sufís han practicat el vegetarianisme,[3] no s'ha donat un discurs seriós sobre la possibilitat d'interpretacions vegetarianes. Certs animals es poden menjar sota la condició de ser sacrificats d'una manera específica. L'animal no pot ser atordit abans de ser sacrificat, segons la Halal Food Authority (HFA), una organització sense ànim de lucre que segueix el compliment dels principis halal. L'atordiment sí que pot emprar-se si l'animal sobreviu i després és sacrificat amb mètodes halal.[4] Les prohibicions inclouen porc, carronya i aquells animals involucrats amb la dhabiha, de l'àrab ذبيحة, ḏabīḥa, és a dir, aquells animals emprats per a sacrificis rituals en nom d'algú que no sigui Déu. L'Alcorà també declara menjar d'allò sobre el que s'ha mencionat el nom de Déu.